La psiquiatria no cura el patiment: el silencia. Diagnostica la víctima i absol el sistema que la produeix — la precarietat, la solitud, l'explotació, la violència.
Cocktails químics que apaguen el cos i la ment. No et curen: t'obedeixen. La indústria farmacèutica factura mentre tu no pots ni pensar.
Lligats a un llit hores, dies. Ho anomenen 'protecció'. En qualsevol altre context es diu tortura i està prohibit per l'ONU.
Segle XXI. Encara passen corrent pel cervell de persones — sovint sense consentiment real. Pèrdua de memòria, dany cognitiu, silenci institucional.
Presó encoberta amb bata blanca. Sense judici, sense advocat, sense drets. Només un informe firmat per un metge que no et coneix.
T'infantilitzen. T'etiqueten. Et treuen el nom i et donen un diagnòstic. La teva paraula ja no val — ara ets 'el pacient'.
"La bogeria no existeix.
Existeix el patiment
que un ordre injust
no vol escoltar."
// el que no surt als informes clínics
Vaig entrar amb una crisi d'ansietat. Vaig sortir amb quatre diagnòstics, sis pastilles i sense feina. Ningú em va preguntar mai per què plorava.
Em van lligar dotze hores per haver-me negat a prendre la medicació. Encara tinc les marques als canells. I la vergonya.
El meu germà es va suïcidar dues setmanes després de l'alta. L'informe deia 'estable'. La meva mare encara espera una explicació.
Treballes dotze hores. No arribes a fi de mes. No dorms. Estàs sol. I quan et trenques, et diuen que ets tu qui té un "trastorn". Et receten pastilles perquè tornis a la cadena de muntatge, més silenciós, més productiu, més sol.
No et demanem que ens creguis. Et demanem que t'organitzis. Firma, difon, apareix. Cada nom és una escletxa al mur.
Cartell PDF · enganxa'l al teu barri, al centre de salut, a la facultat.
Assemblees obertes cada dijous 19h. Centre Social La Base.
Xarxa d'ajuda mútua. Acompanyament legal en ingressos forçosos.